I a fòrça tipes e tipes complèxes devalvas, inclusent subretot de valvas de pòrta, de valvas de glòbe, de valvas d'acceleracion, de valvas de papilhon, de valvas de fich, de valvas de bola, de valvas electricas, de valvas de diafragma, de valvas de contraròtle, de valvas de seguretat, de valvas de reduccion de pression, de trapèlas de vapor e de valvas d'arrèst d'urgéncia, etc. , que son comunament utilizadas de valvas de pòrta, de valvas de gant, mas de valvas de tap, mas valvula, valvula de bola, valvula de retencion, valvula de diafragma.
1 Valva de papilhon
La valva de papilhon es la foncion de dobertura e de barradura de la placa de papilhon pòt èsser completada en virant 90° a l'entorn de l'axe fixe dins lo còrs de la valva. La valva de papilhon es de talha pichona, de pes leugièra e d'estructura simpla, e consistís pas que de qualques pèças. E a pas que besonh de virar 90°; pòt èsser dobèrt e barrat rapidament, e l'operacion es simpla. Quand la valva de papilhon es en posicion completament dobèrta, l'espessor de la placa de papilhon es la sola resisténcia quand lo mitan fluís a travèrs lo còrs de la valva, doncas la casuda de pression generada per la valva es fòrça pichona, doncas a de melhoras caracteristicas de contraròtle de flux. La valva de papilhon es dividida en jonh doç elastic e jonh dur metallic. Válva de estancament elastic, l'anèl de estancament pòt èsser incrustat sul còrs de la valva o fixat a la periferia del disc, amb una bona performància de estancament, que pòt èsser utilizada per l'acceleracion, las canalizacions de vuèg mejan e los mèdias corrosius. Las valvas amb de joints metallics an generalament una vida mai longa qu'aquelas amb de joints elastics, mas es malaisit d'aténher un joint complet. Son generalament utilizats dins d'escasenças amb de grands cambiaments de flux e de davalada de pression e que demandan de bonas performàncias d'acceleracion. Los joints metallics pòdon s'adaptar a de temperaturas de foncionament mai nautas, del temps que los joints elastics an lo defaut d'èsser limitats per la temperatura.
2Valva de pòrta
La valva de pòrta fa referéncia a la valva que son còrs de dobertura e de barradura (placa de valva) es accionat per la tija de la valva e se desplaça cap amont e cap aval lo long de la superfícia de estancament del sèti de la valva, que pòt connectar o talhar lo passatge del fluid. Comparat amb la valva de glòbe, la valva de pòrta a una melhora performància de estancament, mens de resisténcia al fluid, mens d'esfòrç per dobrir e barrar, e a una cèrta performància d'ajustament. Es una de las válvulas de bloque mas utilizadas. L'inconvenient es que la talha es granda, l'estructura es mai complicada qu'aquela de la valva de glòbe, la superfícia de estancament es aisida de portar, e es pas aisida de manténer. En general, es pas adaptat a l'acceleracion. Segon la posicion del fial sus la tija de la valva de pòrta, es devesit en dos tipes: tipe de barra dobèrta e tipe de barra escura. Segon las caracteristicas estructuralas de la pòrta, se pòt dividir en dos tipes: tipe cunh e tipe parallèl.
3 Valva de contraròtle
La valva de contraròtle es una valva que pòt automaticament prevenir lo retorn del fluid. La solapa de la valva de contraròtle es dobèrta jos l'accion de la pression del fluid, e lo fluid fluís del costat d'intrada al costat de sortida. Quand la pression del costat d'entrada es mai bassa qu'aquela del costat de sortida, la solapa de la valva se barrarà automaticament jos l'accion de la diferéncia de pression del fluid, de sa pròpria gravetat e d'autres factors per empachar lo fluid de fluir cap enrè. Segon l'estructura, pòt èsser dividit en valva de contraròtle de levatge e valva de contraròtle de balanç. Lo tipe de levatge a una melhora performància de estancament e una resisténcia al fluid mai granda que lo tipe de balancièr. Para el puerto d succin dl tubo d succin d la pompa, s db slccionar la válvula d bajo. Sa foncion es d'emplenar la canonada d'entrada de la pompa amb d'aiga abans de metre en marcha la pompa; gardar la canonada d'entrada e lo còrs de la pompa emplenats d'aiga après que la pompa siá arrestada, per tal de se preparar per tornar aviar. La valva de fons es generalament solament installada sul canal vertical de l'intrada de la pompa, e lo mitan raja de bas a naut.
4 Valva de glòbe
La valva de glòbe es una valva barrada cap aval, e lo membre de dobertura e de barradura (valva) es menat per la tija de la valva per se desplaçar cap amont e cap aval lo long de l'axe del sèti de la valva (superfícia de estancament). Comparat amb la valva de pòrta, a de bonas performàncias d'ajustament, de performàncias de estancament marridas, d'estructura simpla, de fabricacion e de mantenença convenentas, una granda resisténcia al fluid e un prètz bas.
5 Valva de bòla
La partida de dobertura e de barradura de la valva de bòla es una esfèra amb un trauc circular, e l'esfèra vira amb la tija de la valva per realizar la dobertura e la barradura de la valva. La valva de bòla a una estructura simpla, de commutacion rapida, de foncionament convenent, de talha pichona, de pes leugièr, de paucas pèças, de resisténcia al fluid pichona, de bonas performàncias de estancament e de mantenença convenenta.
6 Valva d'acceleracion
L'estructura de la valva d'acceleracion es basicament la meteissa qu'aquela de la valva de glòbe levat pel disc de la valva. Lo disc de la valva es un compausant d'acceleracion, e de formas diferentas an de caracteristicas diferentas. Lo diamètre del sèti de la valva deu pas èsser tròp grand, perque la nautor de la dobertura es pichona. Lo debit mejan aumenta, doncas Accelera l'erosion del disc de la valva. La valva d'acceleracion a de dimensions pichonas, de pes leugièr e de bonas performàncias d'ajustament, mas la precision d'ajustament es pas nauta.
7 Valva de tap
La valva de tap utiliza un còrs de tap amb un trauc de travèrs coma la partida de dobertura e de barradura, e lo còrs de tap vira amb la tija de la valva per realizar la dobertura e la barradura de la valva. La valva de tap a los avantatges d'estructura simpla, de commutacion rapida, de foncionament aisit, de pichona resisténcia al fluid, de paucas pèças e de pes leugièr. I a de valvas de tap drecha, de tres vias e de quatre vias. La valva de tap de travèrs es utilizada per talhar lo mitan, e las valvas de tap de tres e quatre vias son utilizadas per cambiar la direccion del mitan o dividir lo mitan.
8 Valva de diafragma
La partida de dobertura e barradura de la valva de diafragma es un diafragma de cauchó, qu'es entrepausat entre lo còrs de la valva e la tampa de la valva. La partida mejana que sortís del diafragma es fixada sus la tija de la valva, e lo còrs de la valva es revestit de cauchó. Coma lo mitan dintra pas dins la cavitat intèrna de la cobèrta de la valva, la tija de la valva a pas besonh d'una bóstia de farciment. La valva de diafragma a una estructura simpla, una bona performància de estancament, una mantenença aisida e una pichona resisténcia al fluid. Las valvas de diafragma son devesidas en tipe de diga, tipe de drecha, tipe d'angle recte e tipe de flux dirècte.
Ora de publicacion: 12 de mai de 2022
